Tal com diu Paulo Freire, “una pràctica docent alliberadora i emancipadora implica a l’educador reflexionar de manera crítica sobre la seva praxi i la seva forma d’actuar amb l’alumnat” (Ornellas, A., Garcia, A., 2021).

Amb aquesta cita com a punt de partida, inicio el meu diari de pràctiques, un espai de reflexió sobre el meu camí com a docent i l’anàlisi crítica de la meva pròpia pràctica pedagògica. La meva formació com a docent depèn, en gran mesura, de la meva capacitat per desenvolupar una pràctica reflexiva que em permeti entendre i millorar la meva tasca educativa.

La reflexió docent és un procés fonamental per garantir una educació significativa i crítica. Seguint el pensament de Freire (2004) i altres autors com Giroux (1990), Perrenoud (2004) i Schön (1992), la capacitat de reflexió sobre la pròpia acció educativa és essencial per evitar una pràctica mecànica i alienada. A més, tal com afirma Perrenoud (2004), la reflexió professional no és només un exercici esporàdic sinó una actitud constant que permet als docents prendre consciència de les seves decisions pedagògiques i del seu impacte en l’alumnat. Aquest procés és especialment rellevant en el període de pràctiques, ja que ofereix l’oportunitat d’adquirir l’“habitus reflexiu” (Bourdieu, 1973), és a dir, una estructura mental que facilita l’adaptació a contextos educatius canviants i complexos.

Així, el 18 de novembre passat vaig iniciar les meves pràctiques a FEDAC Salt, un centre concertat situat al barri vell de Salt. Aquest, té una trajectòria educativa consolidada des de que les germanes Dominiques de l’Anunciata el van fundar l’any 1892, seguint els valors del Pare Coll. Es tracta d’un entorn escolar petit però divers, on la multiculturalitat és un tret distintiu i enriqueix la convivència diària.

El primer dia a FEDAC Salt va estar ple de noves impressions i descobriments. En primer lloc, la directora del centre i la cap d’estudis de secundària em van fer una rebuda molt càlida i em varen proporcionar una “Guia de Benvinguda” on es poden trobar totes les informacions necessàries per afrontar la docència al centre. A més, em varen explicar els aspectes clau del funcionament del centre, els projectes pedagògics en marxa i les característiques dels diferents grups d’alumnes.

Més tard, vaig conèixer tot l’equip docent i el personal del centre, que es van mostrar molt propers i disposats a oferir-me suport. Aquesta rebuda em va ajudar a dissipar els nervis inicials i a sentir-me part de la comunitat educativa des del primer moment. La creació d’un ambient de confiança és essencial per establir relacions educatives significatives, tal com assenyala Perrenoud (2004), qui defensa que el docent ha de construir un espai on l’alumnat se senti escoltat i valorat.

Finalment, durant aquesta jornada inicial, vaig poder conèixer la meva mentora de pràctiques, la Núria Montero i tutora de 2n d’ESO, que em va fer una visita guiada pel centre i em va donar una primera pinzellada de com enfocava les classes, donada la diversitat d’estudiants de diferents orígens i amb dificultats que assisteixen al centre. Així mateix, vaig tenir l’ocasió d’observar dues matèries diferents (català i matemàtiques) a 1er i 2on d’ESO i captar la manera en què es gestiona la diversitat d’estils d’aprenentatge. Aquesta observació em va portar a reflexionar sobre la necessitat d’una educació flexible i adaptativa, on es reconeguin les diferents formes d’aprenentatge de l’alumnat. Tal com argumenta Perrenoud (2004), la pràctica reflexiva ha d’incloure una anàlisi constant de les estratègies docents i de com aquestes poden ajustar-se per respondre millor a la diversitat de necessitats a l’aula.

Reconec que al principi sentia una mica d’incertesa sobre com m’adaptaria a aquesta nova realitat educativa però gràcies a la bona acollida i l’acompanyament del professorat, vaig poder transformar aquestes inquietuds inicials en una motivació creixent per implicar-me activament en la dinàmica del centre. Seguint el plantejament de Freire (2004), aquesta experiència inicial reforça la importància d’adoptar una postura crítica i compromesa, on l’educador no sigui un simple transmissor de coneixements, sinó un facilitador del diàleg i l’aprenentatge significatiu de l’alumnat. Per aquest motiu, resulta essencial construir vincles sòlids amb els estudiants i establir un ambient de treball basat en la confiança i el respecte mutu, contribuint així a un ensenyament més inclusiu i personalitzat.

M’agradaria aprofitar aquesta experiència per enfortir la meva identitat docent a través d’una pràctica reflexiva sistemàtica que m’ajudi no només a consolidar les meves competències pedagògiques sinó també a garantir una educació més conscient.

 

Bibliografia

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).